Torras-Nubiola a la Figuereta

La Figuereta, juntament amb el Sabre i el Punyalet, són tres llastres característiques de la muralla oest d’Agulles. La xemeneia de la Figuereta posseeix una bellesa primitiva, amb la mida justa perquè ens hi trobem còmodes, oferint-nos una escalada en ramonage del tot recomanable i sense gaire complicacions… Potser el més compromès sigui atènyer el peu de via.

Aproximació:

Existeix la possibilitat d’entrar a la via pel primer llarg de la Ribas-Velasco tal com marquem a la ressenya. Si volem fer la entrada original s’ha de travessar el Sabre per l’interior (o escalar la Torras-Nubiola-Capeta i rapelar fins al coll interior). Un cop creuat el Sabre continuem cap al nord per una vira amb roca delicada i algun pas exposat. A l’altra banda del Punyalet trobarem una corda fixa que ens ajuda a remuntar una part terrosa. Continuem cap al nord fins arribar a una alzina que queda al final del bosc penjat i on farem la reunió 0.

La via:

Si entrem per la Ribas-Velasco és recomanable fer una primera reunió a l’alzina per evitar les possibles caigudes de pedres. El diedre es troba pràcticament equipat amb pitons i espits. Aquesta tirada l’ajuntem amb la primera original i fem la segona reunió sobre la figuera. A partir d’aquí escalem la llastra en ramonage còmode fins a la part final, on toca sortir cap a la dreta per tornar a l’esquerra i atènyer el cimall de la llasta, on farem reunió. La darrera tirada, tot i que curta, té aquella gràcia de les plaques d’Agulles, amb uns bons cantells que menen directes al cim.

Descens:

Ràpel  curt pel vessant sud-est. Des d’aquest punt haurem d’anar a buscar la Portella d’Agulles.

El que més m’ha agradat:

• Xemeneia sensacional, còmoda d’escalar i amb aire condicionat.
• Darrer llarg curt però bonic.
• Bona per combinar-la amb la T.N.C. del Sabre.

El que no m’ha agradat tant:

• Aproximació delicada.